Ajuntament de Barcelona
Ajuntament de Barcelona | |
Sube una imagen libre de esta institución | |
Datos básicos | |
Tipo | Sin datos [+] |
Sede | |
País | España |
CC.AA. | Cataluña |
Provincia | Provincia de Barcelona |
Municipio | Barcelona |
Organigrama | |
Titular | Xavier Trias i Vidal de Llobatera |
En la red | |
Sitio(s) web | Sin datos [+] |
Plantilla:Coord thumb|200px|Logotip de l'Ajuntament de Barcelona
L'Ajuntament de Barcelona és una de les quatre administracions públiques amb responsabilitat política a la ciutat de Barcelona, al costat de l'Administració General de l'Estat d'Espanya, la Generalitat de Catalunya, i la Diputació de Barcelona. Té els seus orígens històrics en el Consell de Cent.
Des de 1979 els seus responsables polítics són escollits per sufragi universal pels ciutadans de Barcelona amb dret a vot, en eleccions celebrades cada quatre anys. En l'actualitat el seu alcalde és Xavier Trias i Vidal de Llobatera que és al capdavant d'un equip de govern en minoria integrat per Convergència i Unió. Trias va substituir Jordi Hereu a començaments de Juliol de 2011, essent el primera alternança política a l'Ajuntament de Barcelona després de 32 anys de governs d'esquerres formats pel Partit dels Socialistes de Catalunya en coalició amb d'altres grups com ERC i ICV.
L'Ajuntament té la seu a la Casa de la Ciutat, a la Plaça de Sant Jaume de Barcelona, just al davant del Palau de la Generalitat de Catalunya.
Contenido |
[editar] Competències
L'Ajuntament és l'organisme amb majors competències i funcionaris públics a la ciutat, ja que regula la vida diària dels ciutadans, i importants assumptes com el planejament urbanístic, els transports, la recaptació d'impostos municipals, la gestió de la seguretat viària mitjançant la Guàrdia Urbana, el manteniment de la via pública (asfaltatge, neteja...) i dels jardins... També és el responsable de la construcció d'equipaments municipals com a guarderies, poliesportius, biblioteques, residències per a la tercera edat, habitatges de protecció pública...
El poder de l'Ajuntament s'estructura en dos nivells, ja que l'Ajuntament va dividir la ciutat administrativament en deu districtes. Existeix un nivell de competències municipals general, dirigit directament per l'Alcalde de Barcelona i el seu equip de govern, i que s'ocupa de les qüestions més generals i importants de la ciutat, que s'apliquen a tota la ciutat.
D'altra banda hi ha un altre nivell de competències, delegades als "Districtes". Així, cada Districte té el seu propi centre polític i administratiu, que funciona com un ens polític amb competències pròpies, que ajuden a descentralitzar la política de la ciutat i que els ciutadans asseuen l'administració més propera. Cada Districte, com un petit ajuntament territorial, té la seva pròpia Sala de Plens on es debaten les qüestions polítiques, i el seu propi equip de govern, amb un Regidor al capdavant. El govern del Districte es forma en funció del nombre de vots que cada partit rep, a cada districte, en les eleccions municipals de Barcelona. Així, succeeix que, encara que el govern de la ciutat recaigui en un determinat partit, un o diversos Districtes siguin governats per una altra formació política.
[editar] Economia municipal
L'Ajuntament de Barcelona ha gestionat un pressupost de 1.344 milions d'euros en despeses corrents, segons el pressupost aprovat per a l'any 2006. Tres àmbits (la convivència en l'espai públic, el benestar social i la millora del transport públic) han rebut a prop del 40% del pressupost, segons dades del propi ajuntament.
[editar] Personal de l'Ajuntament
L'Ajuntament de Barcelona compta amb una plantilla pròpia de 6.749 empleats directes. D'aquests, destaquen especialment la plantilla de la Guàrdia Urbana de Barcelona, que compta amb 2.733 empleats, i el cos del servei d'extinció d'incendis, que compta amb 699 empleats, segons dades del propi consistori.
[editar] Govern municipal
Dels 41 regidors que formen el ple de l'Ajuntament de Barcelona, l'equip de govern està format pels 15 regidors del grup municipal de Convergència i Unió (CiU). La màxima autoritat és l'Alcalde de Barcelona, al qual segueixen els cinc tinents d'alcalde, i els regidors que dirigeixen diferents àmbits de la vida pública.
El següent quadre relaciona les persones que formen part de l'equip de govern des de l'1 de juliol de 2011.[1]
|
|
|
---|---|---|
Xavier Trias i Vidal de Llobatera | CiU | Alcalde |
Joaquim Forn i Chiariello | CiU | Primer Tinent d'Alcalde Àrea de Presidència, Règim Interior, Seguretat i Mobilitat |
Sònia Recasens i Alsina | CiU | Segona Tinent d'Alcalde Àrea d’Economia, Empresa i Ocupació |
Antoni Vives i Tomàs | CiU | Tercer Tinent d'Alcalde Àrea d’Urbanisme, Infra-Estructures, Medi Ambient, Sistemes d’Informació i Telecomunicacions |
Maite Fandos i Payà | CiU | Quart Tinent d'Alcalde i portaveu Àrea de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports |
Jaume Ciurana i Llevadot | CiU | Cinquè Tinent d'Alcalde Àrea de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació |
Jordi Martí i Galbins | CiU | Regidor de Presidència i Territori |
Eduard Freixedes i Plans | CiU | Regidor de Mobilitat |
Raimond Blasi i Navarro | CiU | Regidor de Comerç, Consum i Mercats |
Irma Rognoni i Viader | CiU | Regidora de Família, Infància, Usos del Temps i Discapacitats |
Joan Puigdollers i Fargas | CiU | Regidor de Medi Ambient i Serveis Urbans |
Francina Vila i Valls | CiU | Regidora de Dona i Drets Civils |
Raimond Blasi i Navarro | CiU | Regidor d'Adolescència i Joventut |
Cristina Iniesta | CiU | Delegada de Salut |
Gerard Ardanuy i Mata | CiU | Regidor d'Educació i Universitats |
[editar] Regidors
El ple de l'Ajuntament de Barcelona està format per 41 regidors, elegits per sufragi universal cada quatre anys. Les eleccions municipals del 22 de maig de 2011 varen donar el següent repartiment d'escons[2]:
Partit | Vots | % | Regidors | Líder |
---|---|---|---|---|
Convergència i Unió | 174.022 | 28,74 | 14 | Xavier Trias i Vidal de Llobatera |
Partit dels Socialistes de Catalunya | 134.084 | 22,14 | 11 | Jordi Hereu i Boher |
Partit Popular | 104.301 | 17,22 | 9 | Alberto Fernández Díaz |
Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa | 62.939 | 10,39 | 5 | Ricard Josep Gomà i Carmona |
Esquerra Republicana de Catalunya-Unitat per Barcelona | 33.593 | 5,55 | 2 | Jordi Portabella i Calvete |
[editar] Elecciones municipales
Desde la recuperación de la democracia en España se han celebrado siete convocatorias electorales municipales para elegir a los concejales del Ayuntamiento de Barcelona.
Datos de las elecciones celebradas el 27 de mayo de 2007, y comparativa con las elecciones anteriores:
|
27 de mayo de 2007 | 25 de mayo de 2003 | 13 de junio de 1999 | 28 de mayo de 1995 | 26 de mayo de 1991 | 10 de junio de 1987 | 8 de mayo de 1983 | 8 de abril de 1979 | ||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Censo de electores | 1.234.311 | 100,0 | 1.281.534 | 100,0 | 1.352.781 | 100,0 | 1.368.148 | 100,0 | 1.373.364 | 100,0 | 1.347.244 | 100,0 | 1.359.589 | 100,0 | 1.480.453 | 100,0 |
Participación | 611.941 | 49,6 | 759.197 | 59,2 | 697.091 | 51,5 | 906.161 | 66,2 | 766.465 | 55,8 | 925.117 | 68,7 | 917.004 | 67,4 | 803.419 | 54,3 |
Abstención | 622.370 | 50,4 | 522.337 | 40,8 | 655.690 | 48,5 | 461.987 | 33,8 | 606.899 | 44,2 | 422.127 | 31,3 | 442.585 | 32,6 | 677.034 | 45,7 |
Voto nulo | 3.472 | 0,5 | 2.630 | 0,3 | 3.035 | 0,4 | 2.110 | 0,2 | 2.208 | 0,3 | 7.240 | 0,8 | 15.076 | 1,6 | 2.991 | 0,4 |
Voto en blanco | 24.754 | 4,1 | 12.679 | 1,7 | 13.130 | 1,9 | 8.236 | 0,9 | 6.991 | 0,9 | 6.879 | 0,7 | 3.857 | 0,4 | 2.547 | 0,3 |
Votos a candidaturas | 583.715 | 95,4 | 743.888 | 98,3 | 680.926 | 98,1 | xxx | xxx | xxx | xxx | xxx | xxx | xxx | xxx | xxx | xxx |
Votos a PSC | 182.104 | 29,9 | 254.223 | 33,6 | 313.623 | 45,2 | 347.449 | 38,3 | 328.195 | 42,8 | 400.280 | 43,3 | 413.034 | 45,0 | 272.512 | 33,9 |
Votos a CIU | 154.620 | 25,4 | 162.010 | 21,4 | 150.518 | 21,7 | 276.141 | 30,5 | 260.447 | 34,0 | 325.463 | 35,2 | 247.161 | 27,0 | 148.806 | 18,5 |
Votos a PP | 95.114 | 15,6 | 121.991 | 16,1 | 103.177 | 14,9 | 150.403 | 16,6 | 74.920 | 9,8 | 69.419 | 7,5 | 116.926 | 12,8 | 24.039 | 3,0 |
Votos a ERC | 53.463 | 8,7 | 96.868 | 12,8 | 45.278 | 6,5 | 46.309 | 5,1 | 19.474 | 2,5 | 21.236 | 2,3 | 34.790 | 3,8 | 41.845 | 5,2 |
Votos a ICV* | 56.855 | 9,3 | 91.286 | 12,1 | 43.999 | 6,3 | 68.838 | 7,6 | 48.982 | 6,4 | 47.406 | 5,1 | 62.420 | 6,8 | 151.288 | 18,8 |
Votos a otros** | 69.785 | 11,4 | 17.183 | 2,3 | 23.842 | 3,4 | 6.675 | 0,7 | 25.248 | 3,3 | 47.194 | 5,1 | 23.740 | 2,6 | 159.391 | 19,8 |
resultante |
Jordi Hereu | Joan Clos | Joan Clos | Pasqual Maragall | Pasqual Maragall | Pasqual Maragall | Pasqual Maragall | Narcís Serra |
- (*) Los votos que se adjudican a ICV correspondientes a las elecciones de 1979 y 1983 corresponden a los que obtuvo el PSUC.
- (**) Partidos que obtuvieron votos, pero no concejales:
- 1979: CC-UCD; MCC; PSAN; PTC; COM; DSCC; LCR.
- 1983: CDS; PCC; CLLP; PST; FE-JONS; PORE.
- 1987: CDS; LOC; PTC-UC; UCE; PSDC-EC; FE-JONS; AV-MEC; PH; PORE; UPR; PEC-VERDE; POSI.
- 1991: CDS; PCC; UCC-PED; AB; PST; BV; PE (PCE-ML); CRC; PORE; LV-H; AR; PASE.
- 1995: PIE; N; CDS; PC-NPS; PH; POR; PRT; AEC-EVE.
- 1999: PI; EUiA; N; PH; EV-GV; EC; LA FALANGE; UC-CDS; PEC; FEI.
- 2003: N; FE-LA; FALANGE; LI; EV; M; UADEP; EI; CDS; EV-AV,EV-EC; PHC; PXC; EC.
[editar] L'Ajuntament als Districtes i barris de Barcelona
- Véase también: Districtes i barris de Barcelona
Barcelona es divideix administrativament a 10 districtes des de 1984. Cada Districte funciona com un ens polític amb competències pròpies, que ajuden a descentralitzar la política de la ciutat i que els ciutadans sentin l'administració més propera. La divisió territorial dels districtes respon a qüestions històriques de la ciutat. La majoria dels Districtes corresponen a antics municipis independents que van ser annexionats a la ciutat durant els segles XIX i XX, i que encara conserven la seva pròpia personalitat. Els ciutadans més ancians de la ciutat encara identifiquen Barcelona únicament amb el Districte de Ciutat Vella.
Els districtes de Barcelona són:
- Ciutat Vella
- Eixample
- Sants-Montjuïc
- Les Corts
- Sarrià - Sant Gervasi
- Gràcia
- Horta-Guinardó
- Nou Barris
- Sant Andreu
- Sant Martí
[editar] Alcaldes de Barcelona
L'Ajuntament de Barcelona ha tingut un total de 118 alcaldes des de la seva fundació el 1835, incloent l'actual, Xavier Trias. El primer alcalde de la ciutat va ser Josep Maria de Cabanes, que va ostentar el càrrec durant sis mesos, entre novembre de 1835 i abril de 1836.
D'entre els alcaldes que han passat a la història destaquen Francesc Rius i Taulet, Carles Pi i Sunyer, Josep Maria de Porcioles, Narcís Serra i Pasqual Maragall.
[editar] Referències
[editar] Enllaços externs
- Web de l'Ajuntament de Barcelona
- Web de l'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona
- Regidors 2003
- Regidors 2007
[editar] Fuente
- Ajuntament de Barcelona en Wikipedia (ca) [DBpedia]